Davant
l’allau de desinformació i confusió que hem observat en els darrers mesos entre
els ciutadans i ciutadanes i entre els propis treballadors de la sanitat
pública catalana sobre la nova normativa en relació a la cobertura sanitària
pública de les persones en situació irregular, creiem necessari aclarir alguns
punts i informar tots el ciutadans i ciutadanes sobre els seus drets en matèria
de salut a Catalunya.
Tal
com queda reflectit en el RDL 16/2012, “los extranjeros no registrados ni
autorizados como residentes en España, recibirán asistencia sanitaria en las
siguientes modalidades:
a)
De urgencia por enfermedad grave o accidente, cualquiera que sea su causa,
hasta la situación de alta médica.
b)
De asistencia al embarazo, parto y postparto.
En
todo caso, los extranjeros menores de dieciocho años recibirán asistencia
sanitaria en las mismas condiciones que los españoles.”
Per
tant, totes les persones en situació
administrativa irregular que es trobin en algun d’aquests tres supòsits, tenen
dret a una assistència sanitària de cobertura pública i, per tant, totalment
gratuïta.
El
Catsalut assegura que totes les dones embarassades i els menors d’edat ensituació administrativa irregular, tenen garantida l’assistència sanitària i
poden demanar directament la targeta sanitària individual als seus centres
d’atenció primària (CAP).
L’intent
de facturar qualsevol activitat assistencial a usuaris o usuàries que es trobin
en qualsevol d’aquests tres supòsits suposa una vulneració de la legislació
vigent i del dret a la salut dels catalans i catalanes i un clar greuge
comparatiu respecte la resta de comunitats autònomes de l’estat espanyol, on
l’assistència en aquests casos es considera de cobertura pública i gratuïta.
Per
altra banda, tal com indica el RDL 16/21012, l’assistència sanitària queda
assegurada en situacions d’urgència fins a la situació d’alta mèdica. Considerem
oportú recalcar que l’alta mèdica no necessàriament finalitza en el moment de
l’alta de l’hospital o del centre d’urgències on el pacient rep l’atenció
inicial, sinó quan té lloc la curació o estabilització de la malaltia urgent
per la qual el pacient ha consultat. Després de l’alta del servei d’urgències
el pacient pot requerir una continuïtat assistencial a través dels serveis
assistencials de l’atenció primària (Centre d’Atenció Primària o altres) que
cal garantir en les mateixes condicions. Serà el professional/s responsable/s
del pacient qui decideixin el moment
d’alta mèdica.