Diumenge 30 de novembre a les 10h30
al Casal de Barri Pou de la Figuera (Sant Pere Més Baix, 70)
Després de les retallades –que no són per falta de diners sinó per desmantellar la sanitat pública– i després d’haver derivat a la sanitat privada tot allò que trobaven rendible –no perquè no ho pogués assumir la cobertura pública ja deteriorada sinó per poder embutxacar-se el pressupost públic–, només manca «obligar» a la població a resignar-se a una assegurança privada. Resulta imprescindible excloure la gent de la cobertura pública, de mica en mica i de manera ordenada.
Les modificacions legals del 2012, el RDL 16/2012 del govern espanyol i la Instrucció 10/2012 del govern català, ens desposseeixen als legítims propietaris de la sanitat pública la condició de persones usuàries de ple dret, per degradar-nos a la condició d’assegurades o beneficiàries. El resultat ha estat l’exclusió explícita: de manera silenciosa i gradual, sectors vulnerables de la població que s’han quedat sense la condició d’assegurat o beneficiari (gent en situació irregular, pares i mares de contribuents estrangers, ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol residents a l’estranger…) han quedat condemnats a la seva sort.
Però, no n’hi ha prou. Cal excloure també de manera més subtil a la gent que encara conserva la targeta. Així, amb el progressiu tancament de llits han incrementat encara més les llistes d’espera; s’han reduït plantilles i per tant s’han limitat les derivacions a especialistes; han creat copagaments de medicaments i proves diagnòstiques que no tothom pot pagar… Són moltes i diverses les maneres en què qualsevol pot quedar-se sense l’assistència sanitària que necessita, és el què anomenem exclusió implícita.
Això vol dir que totes les persones som susceptibles de quedar excloses i, si no fem res per aturar-ho, tard o d’hora acabarem totes excloses. Aquest diumenge, treballarem en profunditat l’exclusió implícita. Esbrinarem com podem fer-hi front i quines eines tenim al nostre abast per evitar-la. Cal una estratègia!
I recordeu, com sempre, portar alguna contribució pel descans, així agafem forces per poder continuar.
Us hi esperem a totes i a tots!
al Casal de Barri Pou de la Figuera (Sant Pere Més Baix, 70)
Després de les retallades –que no són per falta de diners sinó per desmantellar la sanitat pública– i després d’haver derivat a la sanitat privada tot allò que trobaven rendible –no perquè no ho pogués assumir la cobertura pública ja deteriorada sinó per poder embutxacar-se el pressupost públic–, només manca «obligar» a la població a resignar-se a una assegurança privada. Resulta imprescindible excloure la gent de la cobertura pública, de mica en mica i de manera ordenada.
Les modificacions legals del 2012, el RDL 16/2012 del govern espanyol i la Instrucció 10/2012 del govern català, ens desposseeixen als legítims propietaris de la sanitat pública la condició de persones usuàries de ple dret, per degradar-nos a la condició d’assegurades o beneficiàries. El resultat ha estat l’exclusió explícita: de manera silenciosa i gradual, sectors vulnerables de la població que s’han quedat sense la condició d’assegurat o beneficiari (gent en situació irregular, pares i mares de contribuents estrangers, ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol residents a l’estranger…) han quedat condemnats a la seva sort.
Però, no n’hi ha prou. Cal excloure també de manera més subtil a la gent que encara conserva la targeta. Així, amb el progressiu tancament de llits han incrementat encara més les llistes d’espera; s’han reduït plantilles i per tant s’han limitat les derivacions a especialistes; han creat copagaments de medicaments i proves diagnòstiques que no tothom pot pagar… Són moltes i diverses les maneres en què qualsevol pot quedar-se sense l’assistència sanitària que necessita, és el què anomenem exclusió implícita.
Això vol dir que totes les persones som susceptibles de quedar excloses i, si no fem res per aturar-ho, tard o d’hora acabarem totes excloses. Aquest diumenge, treballarem en profunditat l’exclusió implícita. Esbrinarem com podem fer-hi front i quines eines tenim al nostre abast per evitar-la. Cal una estratègia!
I recordeu, com sempre, portar alguna contribució pel descans, així agafem forces per poder continuar.
Us hi esperem a totes i a tots!