Això no és Sanitat Universal - Al·legacions al Reglament de la llei 9/2017

Al·legacions al Reglament de la llei 9/2017 

El dia 27 de febrer de 2024 el Departament de Salut va publicar el Projecte de Decret pel qual es desplega la Llei 9/2017 , de 27 de juny, d'universalització de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut.

Des de la Plataforma PASU-Cat denunciem que el text d’aquest decret proposat per al CatSalut és completament insuficient per assolir launiversalització de l’assistència sanitària de cobertura pública a Catalunya i suposa un retrocés en la universalitat.

En gener del 2020 vam fer públiques les nostres al·legacions: https://lapasucat.blogspot.com/2020/01/allegacions-al-reglament-de-la-llei.html

Malgrat això gairebé totes han estat desestimades pel CatSalut a l’hora de publicar aquest projecte de Decret actual.

Per aquesta raó fem públiques les nostres al·legacions als següents articles del Decret:

Article 1 del Decret

Segons aquest article la contestació a la sol·licitud del dret a l’assistència sanitària, que ha de resoldre el director/ora del Servei Català de la Salut es pot demorar fins a 3 mesos. Aquest nou requisit allarga innecessàriament el termini de reconeixement, ja de per si complicat, pels tràmits d’empadronament i/o d’arrelament.

Demanem escurçar aquest termini a 15 dies, igual que es fa a l’article 5.4 amb del dret a l’assistència sanitària dels catalans residents a l’exterior.

Així mateix, demanem eliminar el punt 1.6 del Decret. Aquest punt va en contra de l'esperit de la mateixa llei, la universalitat, i pot tenir un perillós efecte dissuasiu.

Presentació en format electrònic o paper, presentats al registre electrònic de la Generalitat.

Aclariment: no existeix obligació per part de la ciutadania de comunicació electrònica amb l´Administració. Determinar clarament que al CAP han d’admetre a tràmit totes les sol·licituds i segellar un exemplar per a l´interessat. Així com informar clarament dels altres organismes que poden fer la funció de registre d´entrada de les sol·licituds i que després siguin admesos pels centre d´atenció primària.

Hauríen de determinar com articular la sol·licitud de persones de països en el que hi ha conveni i han d´acreditar renuncia. Exemple Romania, situacions de vulnerabilitat no atesa per no poder aportar document de renuncia o no dret a país d´origen.

Article 2 del Decret

Proposem la modificació d’alguns punts de l'article 2 del Decret , que defineix els criteris d’acreditació de l’arrelament a Catalunya , a l’efecte de l’accés a l’assistència sanitària, i col·lectius en risc d’exclusió social.

Pensem que els criteris d’arrelament són insuficients i mantenen les barreres a l’accés a l’atenció sanitària de les persones sense empadronament.

Tanmateix, pensem que els criteris d’arrelament són insuficients i mantenen les barreres a l’accés a l’atenció sanitària de les persones sense empadronament. Hem de recalcar les dificultats que existeixen per aconseguir una cita amb les Treballadores Socials dels SISCAT, que seran les persones encarregades d’emetre l’informe d’arrelament.

Per tant exigim garantir l’accessibilitat a aquestes Treballadores Socials de forma prioritària per tal d’acreditar degudament l’arrelament.

Amb aquest article es mantindrà l’exclusió d’embarassades i dels menors d’edat que no puguin accedir a l’empadronament. Les dones embarassades hauran d’acreditar la seva situació d’exclusió social davant els treballadors socials dels centres sanitaris si volen ser ateses, i només les atendran en qüestions relatives amb el seu embaràs.

També es deixa els nens i joves, fills i filles de migrants, fora de tota cobertura sanitària, excepte aquells que es considerin en alt risc de marginació social i a més estiguin tutelats pels organismes d'atenció a la infància i l'adolescència.

Per aquest motiu proposem substituir l’article 2.2.b per al següent text:

“ Totes les dones i persones embarassades que es trobin a Catalunya , pel que fa a l’accés a l’atenció de salut sexual i reproductiva, inclòs l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs”.

I proposem substituir l’article 2.2.c per al següent text:

"Totes i tots els menors d’edat que es trobin a Catalunya”

Pel que fa al període mínim per acreditar l’arrelament, les Nacions Unides i una dotzena d’organismes internacionals han instat als estats a no exigir un temps d’estança mínim en el país com a condició per accedir a l’atenció sanitària. Per això, ens oposem a què s’estableixi un termini d’arrelament de un mes.

Articles 3 i 4

Definició de les persones en situació de vulnerabilitat social o sanitària o situació d’insuficiència econòmica per la Exempció de les aportacions prestació farmacèutica

1. Persones en risc d´exclusió social, els que pertanyen a col·lectius (menors i tutelats, persones ingressades en centres educatius i terapèutics i persones incloses en protocols d actuació per col·lectius específics).

PROBLEMATICA: Aquestes persones hauran de poder accedir a serveis socials malgrat que no estiguin empadronades. S’hauria d’aclarir aquest procediment, en molts casos poden ser persones amb doble situació de vulnerabilitat: de l’habitatge i administrativa respecte a la normativa d’estrangeria.

ARTICLE 7 ATENCIÓ URGENT

Denunciem que el criteri establert al decret per entendre que una persona es troba en

situació d’insuficiència de recursos econòmics , “si la seva renda és inferior al valor de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya 1,3 VEGADES que per al 2024 implica ingressos de 982,56.

Considerem que la insuficiència de recursos es presumeix i queda justificada per la declaració responsable , entenent que en la majoria de casos parlem de persones en situació administrativa irregular.

Article 8 del Decret

Critiquem l’ article 8 del decret, sobre l’accés de les persones migrades a l’assistència sanitària en frau de llei .

Aquestes són unes normatives racistes, projecten un imaginari de sospita i de criminalització cap a les persones migrades i refugiades que viuen a Catalunya. Les assenyalen de manera discriminatòria com a defraudadores i les consideren com a riscos per la sostenibilitat econòmica del nostre sistema sanitari.

Des de les nostres associacions i col·lectius creiem que no s’ha de confondre el turisme sanitari fraudulent, completament esporàdic, amb l’accés universal a l’assistència sanitària, per la qual cosa demanem la retirada d’aquest punt del decret.

Altres AL·LEGACIONS

Trobem a faltar en aquest Decret el desplegament de l’Article 5 de la Llei 9/2017 , sembla que el Departament de Salut s’ha oblidat de:

1.- Elaborar i desenvolupar un programa de formació adreçat al personal administratiu i sanitari de tots els centres, serveis i establiments del Servei Català de la Salut sobre el dret d'accés universal a l'atenció sanitària a Catalunya.

2.- Iniciar una campanya d’informació sobre el dret d'accés universal a l'atenció sanitària a Catalunya que els centres, serveis i establiments públics i concertats que presten assistència sanitària han d'exhibir d'una manera ben visible, clara, comprensible…”

Guies accés a l'atenció sanitària a Catalunya

 Guia fàcil sobre COM ACCEDIR A L'ATENCIÓ SANITÀRIA  a Catalunya 

Compartim les guies actualitzades sobre com accedir a l'atenció sanitària a Catalunya i la resta de l'estat.

Aquesta guia ha estat elaborada amb la col·laboració de la plataforma PASUCat i el col·lectiu La Capçalera Barcelona.

- Guia en Català: Guia atenció sanitària en Català

- Guía en Castellano:  Guía Atención Sanitaria en Castellano

- Guia en Anglés : Health Care guide in English

- Guia en Francès : Guide de soins de santé en français

- Guia en Rus: Простое руководство по получениюиндивидуальноймедицинской карты

- Guia en Àrab:  دليلسهل حولكيفية الحصولعىلبطاقة الرعاية الصحية الفردية

                                          

Comunicat pel dret a la salut i a l'educació i pel padró per a totes

Després de la trobada mantinguda dissabte 20 de gener amb algunes veïnes i de la coordinació establerta amb les persones residents a Ripoll, denunciem la vulneració de drets dels veïns i veïnes del municipi davant les traves de l’Ajuntament per empadronar-los. Denunciem també la vulneració del dret a l’educació dels infants i del dret a la salut.

En les darreres setmanes hem conegut, de primera mà i a través dels mitjans, la situació de veïns i veïnes de Ripoll a qui se’ls ha negat l’atenció al CAP per no disposar de targeta sanitària. Sigui per manca d’informació o per manca de professionalitat, hem sabut que diverses persones han acabat per no rebre l’atenció sanitària d’urgència que necessitaven i que és un dret universal de les persones recollit també en la normativa catalana.

Recordem que existeix un conveni entre Creu Roja i CatSalut perquè les persones en situació de vulnerabilitat puguin tramitar la targeta sanitària mentre no disposen del padró, cosa que no s’està fent a Ripoll segons la informació rebuda de les mateixes persones afectades, dels testimonis recollits pels mitjans de comunicació i de la informació que la mateixa Creu Roja dona a El Periódico.

A més, des de la direcció del CAP Ripollès s’admet que no s’està utilitzant el circuit per sol·licitar targetes sanitàries a persones sense padró i amb necessitat assistencial i ni tampoc tenen una treballadora social sanitària que pugui atendre aquestes situacions d’extrema vulnerabilitat.

Volem assenyalar com a responsable d’aquesta situació no només a l’Ajuntament de Ripoll, sinó també al CatSalut per la seva omissió del deure de protegir la salut d’aquestes persones i complir la seva pròpia llei de sanitat universal. 

També es vulneren els drets dels infants, a ser vacunats/vacunades per la falta d’accés als serveis de salut o a ser escolaritzats/des, un dret recollit ja en la Convenció sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides. 

Recordem que l’educació bàsica (dels 6 als 16 anys + 2 anys de repetició) és obligatòria i gratuïta i la llei orgànica 8/1985 del 3 de juliol reconeix que “els estrangers residents a Espanya tenen dret a una educació bàsica que els permeti el desenvolupament de la seva pròpia personalitat i la realització d’una activitat útil a la societat” i “tenen dret a accedir a nivells superiors d’educació, sense que en cap cas l’exercici d’aquest dret estigui subjecte a discriminacions degudes a la capacitat econòmica, nivell social o lloc de residència de l’alumne”. 

Tot i això, hem detectat diversos casos d’infants no escolaritzats i altres que, quan després de mesos d’espera aconsegueixen ser escolaritzades, se’ls adjudica plaça en centres concertats, les despeses dels quals són inassumibles per les famílies i sense accés a beques. 

Totes aquestes vulneracions són fruit i conseqüència de les traves deliberades que imposa l’Ajuntament de Ripoll per accedir al padró a les persones estrangeres. L’allargament dels terminis inclosos en la llei per a casos en què cal fer comprovacions, s’aplica fins i tot a persones que ja presenten tota la documentació per poder donar-se d’alta al padró, una pràctica arbitrària i discriminatòria. També hi ha una falta d’informació a la ciutadania sobre les vies d’empadronament sense contracte de lloguer o documents acreditatius del domicili, igualment incloses en la llei que regula el padró. Uns impediments injustificats que aboquen a moltes veïnes del municipi a no poder rebre atenció de salut bàsica ni poder escolaritzar a les criatures.

Davant d’aquests fets, des de la Coordinadora Obrim Fronteres i la PASUCat amb les persones i organitzacions de Ripoll implicades, exigim:

• A l’Ajuntament de Ripoll que garanteixi de manera immediata l’accés al padró de totes les persones residents en el seu municipi.
• Als Departaments de Salut i d’Educació de la Generalitat, que prendre mesures per garantir que totes les persones poden rebre atenció sanitària i que totes les criatures i joves fins a 16 anys estan escolaritzades i ho siguin en escoles públiques quan així ho sol·licitin. 

Per últim, recordem que, tot i que Ripoll és el cas més mediàtic ara mateix, són molts els ajuntaments que incompleixen la llei en relació amb el padró i neguen l’accés a aquest tràmit, així com als serveis bàsics de salut, educació o serveis socials.

Per tot això, seguim organitzades per donar suport a les veïnes de Ripoll que veuen els seus drets vulnerats. Seguim vigilants i seguirem denunciant qualsevol discriminació cap a la població d’origen estranger a Ripoll o a qualsevol municipi. 

Suma't al comunicat