(En castellano más abajo)
L’11 de desembre va acudir al Servei d'Urgències de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona una família de ciutadans extracomunitaris, que tot i ser residents a Catalunya, no havien pogut sol·licitar la Targeta Sanitària.
En admissió d'urgències els van dir que en no tenir targeta sanitària només els visitarien si pagaven prèviament la visita. La família va decidir prioritzar la visita del menor d'edat, d'1 any de vida, i va pagar en aquest moment els 150 euros que se'ls exigia. El pare del menor també es trobava malalt, però va renunciar a ser visitat perquè no tenien diners per pagar dues visites urgents.
Aquesta facturació de la visita urgent és totalment il·legal i contrària a la resolució del 30 de setembre del CatSalut sobre assistència i facturació de l'actuació sanitària urgent:
El procediment correcte hauria estat realitzar l'atenció urgent sense pressionar a fer el pagament previ com a condició per a ser atesos. L'atenció urgent s'ha de garantir en qualsevol cas, i el fet de sol·licitar el pagament abans de ser visitat té un efecte dissuasiu.
Els fets es remunten a la tardor de 2015, quan el Reial decret llei 16/2012 de “mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut” promogut pel PP -més conegut popularment com Reial Decret llei d’exclusió sanitària- feia tres anys que havia entrat en vigor i a Catalunya existia ja una instrucció que desafiava part d’aquest decret. En el cas de la Sabrina, però, l’Hospital del Mar no va seguir la normativa ja que l’atenció urgent és una de les excepcions que preveu el Reial decret llei. És a dir, que qualsevol persona resident (amb o sense papers, amb o sense targeta sanitària), com era el cas de la Sabrina -italiana que feia mesos que vivia amb la seva família a Barcelona- tenia dret a ser atesa gratuïtament.
