La Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya demana acabar amb l’exclusió sanitària existent des de fa cinc anys.
El 20 d´abril del 2012, ara fa cinc anys, es va produir un canvi normatiu que va implicar deixar fora de la sanitat pública un nombre molt important de persones. Aquest canvi va suposar un retrocés en els drets que s'havien assolit amb la Llei de Sanitat de 1986, vinculant l’accés a la sanitat amb les persones que cotitzen a la Seguretat Social, i deixant fora del sistema públic de salut els i les ciutadans/es estrangers/es en situació administrativa irregular, ascendents -règim general i comunitari- estudiants i ciutadans/es europeus/es, en determinats supòsits.
Per pal·liar els efectes de la reforma, a Catalunya es van dictar dues instruccions, la 10/2012 que va ampliar l'atenció a les persones estrangeres extracomunitàries en situació administrativa irregular, i la 8/2015, actualment vigent, que amplia la cobertura de l'anterior instrucció, donant accés a la sanitat a alguns dels col·lectius exclosos. En ambdues instruccions és requisit imprescindible acreditar tres mesos d’empadronament per accedir als serveis sanitaris.
Malgrat el discurs polític, es continuen produint incompliments per part del CAPs, CUAPs i Hospitals, no tan sols de la pròpia normativa de la Generalitat, sinó també en diversos àmbits establerts per la normativa estatal: a l’atenció a embarassades i menors i en casos de cobrament indegut de les urgències a persones migrades i demandants de Protecció internacional.
La Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat), que treballa pràcticament des de la publicació de la nova normativa en la denúncia de l’exclusió en aquest àmbit, té documentades més de 200 vulneracions de la normativa pels diferents serveis d'atenció sanitària, causades per l’existència de traves burocràtiques i arbitrarietats, que afecten els col·lectius esmentats anteriorment.
Actualment, el Parlament de Catalunya està tramitant la Llei d’Accés Universal a la Sanitat, que la Pasucat considera que ha de ser aprovada amb urgència. Però cal immediatament, tal i com la Plataforma ja ha demanat a la Comissió de salut del Parlament:
