Això no és Sanitat Universal - Al·legacions al Reglament de la llei 9/2017

Al·legacions al Reglament de la llei 9/2017 

El dia 27 de febrer de 2024 el Departament de Salut va publicar el Projecte de Decret pel qual es desplega la Llei 9/2017 , de 27 de juny, d'universalització de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut.

Des de la Plataforma PASU-Cat denunciem que el text d’aquest decret proposat per al CatSalut és completament insuficient per assolir launiversalització de l’assistència sanitària de cobertura pública a Catalunya i suposa un retrocés en la universalitat.

En gener del 2020 vam fer públiques les nostres al·legacions: https://lapasucat.blogspot.com/2020/01/allegacions-al-reglament-de-la-llei.html

Malgrat això gairebé totes han estat desestimades pel CatSalut a l’hora de publicar aquest projecte de Decret actual.

Per aquesta raó fem públiques les nostres al·legacions als següents articles del Decret:

Article 1 del Decret

Segons aquest article la contestació a la sol·licitud del dret a l’assistència sanitària, que ha de resoldre el director/ora del Servei Català de la Salut es pot demorar fins a 3 mesos. Aquest nou requisit allarga innecessàriament el termini de reconeixement, ja de per si complicat, pels tràmits d’empadronament i/o d’arrelament.

Demanem escurçar aquest termini a 15 dies, igual que es fa a l’article 5.4 amb del dret a l’assistència sanitària dels catalans residents a l’exterior.

Així mateix, demanem eliminar el punt 1.6 del Decret. Aquest punt va en contra de l'esperit de la mateixa llei, la universalitat, i pot tenir un perillós efecte dissuasiu.

Presentació en format electrònic o paper, presentats al registre electrònic de la Generalitat.

Aclariment: no existeix obligació per part de la ciutadania de comunicació electrònica amb l´Administració. Determinar clarament que al CAP han d’admetre a tràmit totes les sol·licituds i segellar un exemplar per a l´interessat. Així com informar clarament dels altres organismes que poden fer la funció de registre d´entrada de les sol·licituds i que després siguin admesos pels centre d´atenció primària.

Hauríen de determinar com articular la sol·licitud de persones de països en el que hi ha conveni i han d´acreditar renuncia. Exemple Romania, situacions de vulnerabilitat no atesa per no poder aportar document de renuncia o no dret a país d´origen.

Article 2 del Decret

Proposem la modificació d’alguns punts de l'article 2 del Decret , que defineix els criteris d’acreditació de l’arrelament a Catalunya , a l’efecte de l’accés a l’assistència sanitària, i col·lectius en risc d’exclusió social.

Pensem que els criteris d’arrelament són insuficients i mantenen les barreres a l’accés a l’atenció sanitària de les persones sense empadronament.

Tanmateix, pensem que els criteris d’arrelament són insuficients i mantenen les barreres a l’accés a l’atenció sanitària de les persones sense empadronament. Hem de recalcar les dificultats que existeixen per aconseguir una cita amb les Treballadores Socials dels SISCAT, que seran les persones encarregades d’emetre l’informe d’arrelament.

Per tant exigim garantir l’accessibilitat a aquestes Treballadores Socials de forma prioritària per tal d’acreditar degudament l’arrelament.

Amb aquest article es mantindrà l’exclusió d’embarassades i dels menors d’edat que no puguin accedir a l’empadronament. Les dones embarassades hauran d’acreditar la seva situació d’exclusió social davant els treballadors socials dels centres sanitaris si volen ser ateses, i només les atendran en qüestions relatives amb el seu embaràs.

També es deixa els nens i joves, fills i filles de migrants, fora de tota cobertura sanitària, excepte aquells que es considerin en alt risc de marginació social i a més estiguin tutelats pels organismes d'atenció a la infància i l'adolescència.

Per aquest motiu proposem substituir l’article 2.2.b per al següent text:

“ Totes les dones i persones embarassades que es trobin a Catalunya , pel que fa a l’accés a l’atenció de salut sexual i reproductiva, inclòs l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs”.

I proposem substituir l’article 2.2.c per al següent text:

"Totes i tots els menors d’edat que es trobin a Catalunya”

Pel que fa al període mínim per acreditar l’arrelament, les Nacions Unides i una dotzena d’organismes internacionals han instat als estats a no exigir un temps d’estança mínim en el país com a condició per accedir a l’atenció sanitària. Per això, ens oposem a què s’estableixi un termini d’arrelament de un mes.

Articles 3 i 4

Definició de les persones en situació de vulnerabilitat social o sanitària o situació d’insuficiència econòmica per la Exempció de les aportacions prestació farmacèutica

1. Persones en risc d´exclusió social, els que pertanyen a col·lectius (menors i tutelats, persones ingressades en centres educatius i terapèutics i persones incloses en protocols d actuació per col·lectius específics).

PROBLEMATICA: Aquestes persones hauran de poder accedir a serveis socials malgrat que no estiguin empadronades. S’hauria d’aclarir aquest procediment, en molts casos poden ser persones amb doble situació de vulnerabilitat: de l’habitatge i administrativa respecte a la normativa d’estrangeria.

ARTICLE 7 ATENCIÓ URGENT

Denunciem que el criteri establert al decret per entendre que una persona es troba en

situació d’insuficiència de recursos econòmics , “si la seva renda és inferior al valor de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya 1,3 VEGADES que per al 2024 implica ingressos de 982,56.

Considerem que la insuficiència de recursos es presumeix i queda justificada per la declaració responsable , entenent que en la majoria de casos parlem de persones en situació administrativa irregular.

Article 8 del Decret

Critiquem l’ article 8 del decret, sobre l’accés de les persones migrades a l’assistència sanitària en frau de llei .

Aquestes són unes normatives racistes, projecten un imaginari de sospita i de criminalització cap a les persones migrades i refugiades que viuen a Catalunya. Les assenyalen de manera discriminatòria com a defraudadores i les consideren com a riscos per la sostenibilitat econòmica del nostre sistema sanitari.

Des de les nostres associacions i col·lectius creiem que no s’ha de confondre el turisme sanitari fraudulent, completament esporàdic, amb l’accés universal a l’assistència sanitària, per la qual cosa demanem la retirada d’aquest punt del decret.

Altres AL·LEGACIONS

Trobem a faltar en aquest Decret el desplegament de l’Article 5 de la Llei 9/2017 , sembla que el Departament de Salut s’ha oblidat de:

1.- Elaborar i desenvolupar un programa de formació adreçat al personal administratiu i sanitari de tots els centres, serveis i establiments del Servei Català de la Salut sobre el dret d'accés universal a l'atenció sanitària a Catalunya.

2.- Iniciar una campanya d’informació sobre el dret d'accés universal a l'atenció sanitària a Catalunya que els centres, serveis i establiments públics i concertats que presten assistència sanitària han d'exhibir d'una manera ben visible, clara, comprensible…”

Guies accés a l'atenció sanitària a Catalunya

 Guia fàcil sobre COM ACCEDIR A L'ATENCIÓ SANITÀRIA  a Catalunya 

Compartim les guies actualitzades sobre com accedir a l'atenció sanitària a Catalunya i la resta de l'estat.

Aquesta guia ha estat elaborada amb la col·laboració de la plataforma PASUCat i el col·lectiu La Capçalera Barcelona.

- Guia en Català: Guia atenció sanitària en Català

- Guía en Castellano:  Guía Atención Sanitaria en Castellano

- Guia en Anglés : Health Care guide in English

- Guia en Francès : Guide de soins de santé en français

- Guia en Rus: Простое руководство по получениюиндивидуальноймедицинской карты

- Guia en Àrab:  دليلسهل حولكيفية الحصولعىلبطاقة الرعاية الصحية الفردية

                                          

Comunicat pel dret a la salut i a l'educació i pel padró per a totes

Després de la trobada mantinguda dissabte 20 de gener amb algunes veïnes i de la coordinació establerta amb les persones residents a Ripoll, denunciem la vulneració de drets dels veïns i veïnes del municipi davant les traves de l’Ajuntament per empadronar-los. Denunciem també la vulneració del dret a l’educació dels infants i del dret a la salut.

En les darreres setmanes hem conegut, de primera mà i a través dels mitjans, la situació de veïns i veïnes de Ripoll a qui se’ls ha negat l’atenció al CAP per no disposar de targeta sanitària. Sigui per manca d’informació o per manca de professionalitat, hem sabut que diverses persones han acabat per no rebre l’atenció sanitària d’urgència que necessitaven i que és un dret universal de les persones recollit també en la normativa catalana.

Recordem que existeix un conveni entre Creu Roja i CatSalut perquè les persones en situació de vulnerabilitat puguin tramitar la targeta sanitària mentre no disposen del padró, cosa que no s’està fent a Ripoll segons la informació rebuda de les mateixes persones afectades, dels testimonis recollits pels mitjans de comunicació i de la informació que la mateixa Creu Roja dona a El Periódico.

A més, des de la direcció del CAP Ripollès s’admet que no s’està utilitzant el circuit per sol·licitar targetes sanitàries a persones sense padró i amb necessitat assistencial i ni tampoc tenen una treballadora social sanitària que pugui atendre aquestes situacions d’extrema vulnerabilitat.

Volem assenyalar com a responsable d’aquesta situació no només a l’Ajuntament de Ripoll, sinó també al CatSalut per la seva omissió del deure de protegir la salut d’aquestes persones i complir la seva pròpia llei de sanitat universal. 

També es vulneren els drets dels infants, a ser vacunats/vacunades per la falta d’accés als serveis de salut o a ser escolaritzats/des, un dret recollit ja en la Convenció sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides. 

Recordem que l’educació bàsica (dels 6 als 16 anys + 2 anys de repetició) és obligatòria i gratuïta i la llei orgànica 8/1985 del 3 de juliol reconeix que “els estrangers residents a Espanya tenen dret a una educació bàsica que els permeti el desenvolupament de la seva pròpia personalitat i la realització d’una activitat útil a la societat” i “tenen dret a accedir a nivells superiors d’educació, sense que en cap cas l’exercici d’aquest dret estigui subjecte a discriminacions degudes a la capacitat econòmica, nivell social o lloc de residència de l’alumne”. 

Tot i això, hem detectat diversos casos d’infants no escolaritzats i altres que, quan després de mesos d’espera aconsegueixen ser escolaritzades, se’ls adjudica plaça en centres concertats, les despeses dels quals són inassumibles per les famílies i sense accés a beques. 

Totes aquestes vulneracions són fruit i conseqüència de les traves deliberades que imposa l’Ajuntament de Ripoll per accedir al padró a les persones estrangeres. L’allargament dels terminis inclosos en la llei per a casos en què cal fer comprovacions, s’aplica fins i tot a persones que ja presenten tota la documentació per poder donar-se d’alta al padró, una pràctica arbitrària i discriminatòria. També hi ha una falta d’informació a la ciutadania sobre les vies d’empadronament sense contracte de lloguer o documents acreditatius del domicili, igualment incloses en la llei que regula el padró. Uns impediments injustificats que aboquen a moltes veïnes del municipi a no poder rebre atenció de salut bàsica ni poder escolaritzar a les criatures.

Davant d’aquests fets, des de la Coordinadora Obrim Fronteres i la PASUCat amb les persones i organitzacions de Ripoll implicades, exigim:

• A l’Ajuntament de Ripoll que garanteixi de manera immediata l’accés al padró de totes les persones residents en el seu municipi.
• Als Departaments de Salut i d’Educació de la Generalitat, que prendre mesures per garantir que totes les persones poden rebre atenció sanitària i que totes les criatures i joves fins a 16 anys estan escolaritzades i ho siguin en escoles públiques quan així ho sol·licitin. 

Per últim, recordem que, tot i que Ripoll és el cas més mediàtic ara mateix, són molts els ajuntaments que incompleixen la llei en relació amb el padró i neguen l’accés a aquest tràmit, així com als serveis bàsics de salut, educació o serveis socials.

Per tot això, seguim organitzades per donar suport a les veïnes de Ripoll que veuen els seus drets vulnerats. Seguim vigilants i seguirem denunciant qualsevol discriminació cap a la població d’origen estranger a Ripoll o a qualsevol municipi. 

Suma't al comunicat

UN CORREU DEL DEPARTAMENT DE SALUT RACISTA I DISCRIMINATORI

Les organitzacions exigixim rectificació al Departament de Salut de la Generalitat

 PODEU ADHERIR-VOS AL COMUNICAT AQUÍ

Recentment hem sabut que el Departament de Salut de la Generalitat està enviant un correu electrònic a les treballadores del sistema sanitari públic demanant la seva col·laboració per a detectar i denunciar els casos de persones estrangeres que sol·licitin la Tarjeta Sanitària en frau de llei.

Fa anys que el CatSalut assenyala a les persones migrants d’una forma clarament racista i discriminatòria, com a defraudadores del sistema sanitari públic. Amb aquestes normatives el CatSalut projecta un imaginari de sospita o, fins i tot, criminalització cap a les persones migrants i refugiades que viuen a Catalunya. 

El text que s’està enviant ara a les treballadores dona a entendre que les persones migrants que puguin estar malaltes han vingut al nostre territori per  aprofitar-se del sistema sanitari, amb un to criminalitzador.

Al final el Govern català fa servir el mateix discurs del Reial Decret de l'any 2012 del Partit Popular, en esgrimir que simplement vetlla per la sostenibilitat del sistema sanitari.

El concepte d’”accés a la sanitat en frau de llei” queda recollit a la llei actualment vigent sobre la Universalització de l’Assistència Sanitària aprovada al juny de 2017. No obstant això, aquesta encara ara no disposa d’una regulació específica i tampoc no defineix el concepte ni les condicions considerades de frau de llei. 

L’any 2019, el Catsalut va aprovar la Instrucció 05/2019 que, en la mateixa línia que el correu que avui s’està enviant a les treballadores del sistema sanitari públic, assenyala les persones migrades com a possibles defraudadores de la sanitat. 

Gràcies a la pressió de diverses entitats com la Marea Blanca, la Plataforma PASUCat i la Coordinadora Obrim Fronteres, entre d’altres, aquella normativa va ser retirada en menys de dos mesos pel mateix Catsalut, que va reconèixer que “les al·legacions rebudes en aquest tràmit han demostrat que el contingut de la mateixa pot induir a interpretacions que són contràries a la seva autèntica finalitat, que, en cap cas, ha de suposar una restricció dels drets de les persones en risc d'exclusió social o persones pertanyents a grups en risc d'exclusió social”. 

Però ara hi tornen, i amb nocturnitat. Ens tornem a enfrontar a un nou intent per part del Catsalut i el Departament de Salut de recuperar aquest missatge criminalitzador, sense una normativa a la qual al·legar ni recórrer.

Aquesta vegada el Catsalut actua de forma encoberta, mitjançant  un correu electrònic intern a les seves treballadores, a les quals demanen que denunciïn els casos que considerin en frau de llei. Considerem molt greu que utilitzin els sanitaris com a policies antifrau/vigilants del sistema i a més amb un clar biaix racial i xenòfob.

D’altra banda, el Departament no es queda aquí i dona la seva pròpia definició de què s’entén com a “frau de llei”, sense que això estigui regulat enlloc. Concretament, en aquest correu electrònic s’indica que les persones estrangeres que migrin a Catalunya i tinguin una malaltia que necessiti atenció mèdica  cometen frau de llei. 

Sembla que el Departament de Salut té un concepte distorsionat de la Universalitat, de la qual presumeix sobre el paper a la Llei 9/2017. No només no hi ha hagut intenció política per desenvolupar aquesta llei, aprovada fa 6 anys, sinó que sistemàticament intenta instaurar noves barreres i impediments en l’accés a l’atenció sanitària d’aquelles persones que poden estar en situació de vulnerabilitat. 

Difondre la idea que les persones migrades, només pel fet de tenir antecedents de malalties cometen frau de llei i abusen o sobreutilitzen els serveis sanitaris, és profundament fals i racista així com porta d'entrada a altres desigualtats i discriminacions. 

Assenyalar les persones com a defraudadores del sistema (sense que ho siguin) per endurir els requisits d’accés a la sanitat pública sí que és un frau de la seva pròpia llei, que estableix clarament qui té dret a la sanitat pública:

a) Les persones empadronades en un municipi de Catalunya.

b) Les persones que acreditin l’arrelament a Catalunya mitjançant els criteris que es despleguin per reglament i que han de tenir per objecte donar accés a l’assistència sanitària, amb càrrec a fons públics, a persones i col·lectius en risc d’exclusió social.

c) Les persones amb dificultats alienes o pròpies per empadronar-se en un municipi de Catalunya i en situació de vulnerabilitat sociosanitària.

Les instruccions que s'estan donant als i a les treballadores públiques del sistema de salut poden qualificar-se directament de discriminatòries segons el que estableixen tant la Llei 19/2020 d'Igualtat de tracte i no discriminació com  la Llei Orgànica de Drets i Llibertats de la ciutadania estrangera. Aquesta última, en l’article 23 apartats 1 i 2 a i b, recull els actes que per acció o omissió poden implicar discriminació per a aquest col·lectiu, i per tant denunciables, i especifica  que són els següents:

Els actes portats a terme per autoritat o funcionari públic encarregat d'un servei públic, que en l'exercici de les seves funcions, realitza actes de discriminació prohibits per llei contra un ciutadà estranger sols pel fet de ser-ho o imposi condicions més costoses que als espanyols o impliqui resistència a facilitar serveis públics només per la seva condició.

Les entitats signants, sol·licitem que el Departament de Salut i el Catsalut es retractin del correu electrònic esmentat, siguin conseqüents amb l'esperit de la Llei 9/2017 sobre la Universalització de l’Atenció Sanitària a Catalunya i adquireixin el compromís ferm d’aprovar  durant aquest 2023 el reglament que l’ha de desenvolupar.

Adhesions:

Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya

Tanquem els CIE

Coordinadora Obrim Fronteres

Fundació Bayt al-Thaqafa

Associació Reus Refugi

SOS Racisme Catalunya

Emergència Frontera Sud - EFS Barcelona

Creación Positiva

Procès Constituent

Psicomigra

UFCR Garraf

Mataró Acull

La Capçalera - BCN

Jo Si Sanitat Universal

CUP Mataró

STOP Mare Mortum

Acció Solidària i Logística

Associació de Drets Sexuals i Reproductius

Papeles para Todos y Todas

Movimiento Regularización YA

Marea Blanca Catalunya

Ca La Dona

Medicus Mundi

Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP)

Almena, Cooperativa feminista

Descarrega comunicat en PDF - Català

10 anys de PASUCat; La lluita contra l'exclusió sanitària no s'atura

 L'any 2013 un grup d'organitzacions, entitats i activistes ens vam organitzar per a defensar el dret a la sanitat universal a Catalunya i a tot l'Estat Espanyol.

Des del nostre inici, ens centrem a lluitar contra l'exclusió sanitària provocada pel Reial Decret espanyol 16/2012 que va deixar descurat a milers de persones estrangeres en situació d'irregularitat administrativa, i a denunciar la falta d'una normativa clara i contundent que garanteixi el dret a la sanitat universal.

Al llarg d'aquests anys, i gràcies a la lluita en xarxa amb entitats com a Jo Sí Sanitat Universal, la xarxa estatal REDER i altres col·lectius de base, s'han aconseguit alguns avanços per estar més a prop de la universalitat de l'atenció sanitària: el Reial Decret 7/2018 sobre l'accés universal al Sistema Nacional de Salut i la Llei catalana 9/2017 sobre universalització de l'atenció sanitària.

  No obstant això, les noves lleis estatals i catalanes han demostrat ser insuficients per garantir una veritable universalitat del nostre sistema sanitari. A més,  la llei catalana de sanitat universal, aprovada des de fa ja sis anys, continua pendent de l'aprovació del seu Reglament per a la seva correcta aplicació.

Davant d'aquesta falta d'atenció sanitària universal, la PASUCat continua fent les seves tasques de denúncia i acompanyament a les víctimes d'exclusió sanitària.

Aquesta exclusió es materialitza o expressa  de forma agreujada pel racisme; no tan sols institucional en forma de lleis i normes, sinó també amb prejudicis i discriminació social:

Les formes d'exclusió sanitària que trobem avui en dia són principalment de 3 tipus:

- Barreres per a l'empadronament en el municipi on es resideix, afectant sobretot les persones més vulnerables.

- Barreres per a tramitar la Targeta Sanitària del CatSalut, fins i tot per a persones que compleixen tots els requisits de la normativa.

- Facturació il·legal de l'atenció sanitària urgent a persones sense recursos econòmics. Fins i tot hi ha alguns centres que arriben a emetre'ls factures de milers d'euros.

 

Per a posar fi a aquesta situació d'Exclusió Sanitària, des de la Plataforma PASUCat presentem les nostres demandes:

 -Al Govern Estatal: li demanem que faci les modificacions legislatives oportunes per a garantir una Sanitat Universal en tot el territori. La nova normativa hauria de contemplar les esmenes presentades per la Xarxa REDER.   

- Al Govern de la Generalitat i als Governs Municipals: els sol·licitem que actuïn per a garantir el padró a tots els residents en el seu territori. Ens adherim a la denúncia i propostes de la Fundació FICAT i la Coordinadora Obrim Fronteres.  

- Al Departament de Salut: li preguem que publiqui el Reglament de la Llei 9/2017 "d'universalització de la sanitat a Catalunya". Sol·licitem que aquest Reglament inclogui les al·legacions que hem presentat al costat d'altres entitats.

La PASUCat porta lluitant 10 anys contra l'exclusió sanitària, i seguirem fins on faci falta per aconseguir un veritable Dret a l'Atenció Sanitària Universal.

Sobre la campanya de vacunació contra la COVID-19 iniciada des del Departament de Salut per a persones sense Targeta Sanitària Individual

Des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, s’ha iniciat la campanya de vacunació contra la COVID 19 per a persones estrangeres, i s'ha habilitat el formulari d'Identificació per a la vacunació contra la COVID-19 de les persones desplaçades residents a Catalunya sense targeta sanitària individual (TSI) o document identificatiu per a la cobertura sanitària pública.

La Llei d'Universalització de l'Assistència Sanitària, amb càrrec a fons públics, a través del Servei Català de la Salut, aprovada en data 14 de juny de 2017 pel Parlament de Catalunya, posava com a fonament del sistema sanitari públic l'accés de tota la població resident a Catalunya al sistema públic de salut en igualtat de condicions, amb el requisit que es pogués acreditar el padró a qualsevol dels municipis de territori. No existeix un criteri unitari per a aquest tràmit i, per tant, encara avui moltes persones no tenen accés al padró, sent un obstacle per accedir als diversos serveis públics com sanitat i educació.

Des de llavors, encara no s'ha publicat el Reglament corresponent que, entre d’altres situacions, hauria de resoldre els supòsits en què es troben un important nombre de ciutadans que no poden accedir al padró, a causa dels diferents procediments burocràtics establerts per molts Ajuntaments.

I és que les barreres a l'accés al padró continuen causant exclusió sanitària.

L'actual campanya de vacunació no està incidint en la possibilitat que les persones que no tenen padró puguin accedir al sistema públic de salut i accentua la fragmentació i manca de control efectiu de l'atenció sanitària amb la creació d'un nou registre per causes puntuals com la vacunació en cas de pandèmia.

La proposta que fem se centra en no fer un registre alternatiu, fonamentat únicament en polítiques de salut pública i control de la pandèmia, sinó que, atenent a l'esperit de la llei aprovada pel Parlament de Catalunya, es faciliti a les persones que són residents a Catalunya i que encara no han pogut accedir a ser empadronades, la sol·licitud al Registre Central d'Assegurats, i així obtenir la TSI, que permetria la prevenció i cura de la seva salut en aquest temps de pandèmia.

Cal fer èmfasi en el fet que, per aconseguir una atenció sanitària universal, és necessari exigir als Ajuntaments de Catalunya que garanteixin l'empadronament de totes les persones, especialment d'aquelles sense domicili fix o que no poden aportar la documentació acreditativa del domicili on resideixen. Si no s'assegura l'empadronament, no és possible garantir l'accés a una atenció sanitària pública i universal.

UN CANVI EN EL CONVENI CATSALUT-CREU ROJA VULNERA EL DRET D'ACCÈS A L'ASSISTÈNCIA SANITARIA QUE PRECISAMENT HA DE GARANTIR AQUEST CONVENI

 

Des de la PasuCAT i Jo Si Sanitat Universal ens hem assabentat d’un canvi molt important en el Conveni que la Creu Roja manté amb el Servei Català de la Salut.

Aquest conveni està destinat a garantir l’assistència sanitària a totes aquelles persones que, tot i viure a Catalunya, es troben en una situació d’especial vulnerabilitat i no poden empadronar-se (normalment per absència de documentació). Fins ara, aquests eren els dos requisits per poder accedir a aquesta via excepcional per obtenir la Targeta Sanitària.

Recentment, però, s’ha afegit un tercer requisit a aquesta tramitació:

Que la persona tingui una necessitat assistencial, no urgent

• Visita amb especialistes, tractaments de llarga durada, proves específiques que requereixen la TSI, entre d’altres opcions.

Aquesta actualització del conveni, feta amb nocturnitat i sense comptar amb les entitats socials, estableix un requisit que pot ser vulnerador de drets, suposant una barrera afegida en l’accés a l’assistència sanitària que el Conveni pretén garantir.

Quan una persona té una necessitat assistencial, ja és “massa tard” per a tramitar una targeta sanitària. Per definició, el dret a l’accés a la sanitat es garanteix abans de precisar atenció mèdica, amb l’excepció de la via d’urgència (teòricament garantida a la Llei catalana 9/2017). Cal remarcar, a més, que el temps que hem registrat des de la sol·licitud d’aquestes targetes fins a la seva emissió pot ser de fins a tres mesos; un temps que, davant una necessitat assistencial, pot suposar excessiu amb conseqüències molt negatives per a la salut.

Volem remarcar que, tot i que el dret a la Urgència queda garantit en la legislació vigent, la manca de reglament sobre la llei 9/2017, després de més de tres anys des de la seva aprovació al Parlament, provoca un buit legal amb profundes variabilitats entre centres sanitaris en la normativa a aplicar. Per tots aquests motius, des de la PasuCAT i Jo Si Sanitat Universal pensem que és necessari eliminar aquest tercer requisit en el Conveni Creu Roja – CatSalut per tal de poder seguir garantint de forma efectiva l’accés a l’atenció sanitària a les persones en situació de vulnerabilitat.